Paraula de blog

       Aquesta seccio de la pagina 2, que no ve signada per ningu en particular, consta de dos, tres o quatre articles -tot depen de la llargada del text- i cadascun d'ells va encapcalat per una adreca web -sempre es un blog- que fa a la vegada de titol de l'article en questio. Es tracta d'informacions breus de les moltes que es poden trobar al blog corresponent. Cal remarcar, que les dades que ens ofereixen no sempre tenen una relacio directa amb la literatura, pero si amb la cultura del pais: el deces d'un cantant, la critica d'un programa de televisio, els atributs d'una escultura, etc. De vegades hi ha alguna fotografia que acompanya l'article.

  • http://tirantalcap.blogspot.com/
  • L'article parla de les editorials de l'Estat Espanyol que han publicat alguna cosa d'Herta Muller, previament a la concessio del Premi Nobel, i acaba la informacio deixant una pregunta a l'aire: "com es que Herta Muller esta inedita en catala?". El periodista encarregat d'aquesta seccio no s'ha escarrassat molt en demanar-se tal cosa, ja que es l'eterna pregunta d'un circuit literari tant especial i particular com es el catala.

    Per un costat ens trobem que als Països Catalans hi ha dues llengues, una autoctona i una altra forana, i curiosament es la primera la que competeix amb l'altra, per estar en inferioritat de condicions: si un lector es competent en dues llengues i el mercat li ofereix primer el llibre publicat en la llengua que te mes public lector, la castellana, no se li pot demanar que faca l'esforc d'esperar a veure si algun dia trobara el mateix llibre en catala. I per un altre costat, tenim ubicades a Barcelona la gran majoria de les editorial potents que publiquen en castella d'arreu del mon. De resultes del primer cas, les circumstancies han fet que no siga facil dur una empresa endavant nomes publicant en catala i, quan al segon cas, una empresa que publica en castella veu que el cost empresarial de publicar en catala es un altre, perque editar en una llengua minoritaria vol dir que les despeses son les mateixes que editar en una llengua majoritaria, es a dir, que els beneficis poden ser abismals en aquesta ultima i minses en la primera, en comparacio. I aixo vol dir que depenent d'en quines mans estan les editorials catalanes, hi haura variacio de generes en catala o no. Els empresaris es mouen per beneficis i no per sentiments.

    En dades fefaents podem veure que passa amb els tres grans grups editorials que hi ha a Catalunya: Editorial Planeta, Gran Enciclopedia Catalana i el Grup 62. Aquesta ultima editorial, que prove de Edicions 62 (1962), l'any 2006 va vendre el 60% de les accions a parts iguals a cadascu de les altres dues (la Caixa te l'altre 30% i petits accionistes, el 10% restant). Com que la transaccio es va fer en especie, GEC va aportar els segells de Proa, Mina i Portic, i Planeta hi aporta Columna, Destino, etc. D'aquesta manera, com que l'Editorial Planeta ?la major editorial en castella de l'Estat espanyol? te representacio en el consell editorial del Grup 62, si pot imprimir un llibre en castella ?un mercat present a dos continents? cal veure fins a quin punt li compensa editar-lo en catala, si sabem, i ja ho hem dit abans, que el que pesa son els resultats empresarials. Aixi doncs, amb la fusio del segell catala de Planeta i de l'Enciclopedia dins del grup 62, ens trobem quasi es pot dir en un monopoli. Com que l'editorial del Sr. Lara Bosch te una forca innegable en llengua castellana, al ser una empresa privada -recordem, es guien pels beneficis- passa el que actualment ocorre amb les traduccions: hi ha molta narrativa traduïda al catala, pero assaig com llibres de cuina, cine, viatges etc. provinents en altres llengues, acaben sempre traduïdes, si, pero en castella. I si s'edita directament en castella, ja es impossible veure aquesta mena d'assaig en catala. Aleshores el que fa pensar, aquesta fusio, es si hem d'estar tranquils pels nostres drets linguistics -tindrem traduccions i edicions de tota mena- o ens estan donant un caramel -traduccio de novel·les.

    Una mostra d'aquest desnivell linguistic el veiem amb les empreses dedicades al llibre tecnic i cientific. La Editorial Gustavo Gili SL des que es va fundar l'any 1902, esta dedicada a manuals tecnics, fins a arribar als nostres dies que a mes publica temes relacionats amb la cultura visual, com l'arquitectura i llibres universitaris de caracter tecnic. Tot en castella. De manera identica passa amb l'Editorial Reverte i l'Editorial Omega, que enfoquen els seus catalegs cap a les ciencies socials, ciencies aplicades, disciplines cientifiques, etc. es allo que deiem abans, que cert temes d'assaig si es tradueixen arriben en castella.

  • http://combray.bloc.cat/
  • Aqui ens informen que l'editorial Viena Edicions (Barcelona) dins de la col·leccio El Cercle de Viena (dins de Classics moderns) ha publicat la primera part, Combray, de Pel canto d'en Swann, que a la vegada es el primer volum d'A la recerca del temps perdut. es una traduccio de Josep M. Pinto. Les traduccions de llibres d'altres llengues al catala, a la vegada que ajuden a la bona salut de la nostra llengua, son d'una gran ajuda economica per les editorials petites. I pel que fa de les traduccions d'originals en la nostra llengua a d'altres foranies, aqui trobem la gran ajuda de l'Institut Ramon Llull que concedeix subvencions, per la traduccio d'obres literaries i de pensament, a empreses editorials.

            Aquest apartat de les traduccions es un punt molt important, ja que al costat dels premis i la critica, i de l'augment periodic del public lector, les editorials en catala poden arribar a ser competitives.

    Una queixa general dels experts fa referencia a que les males traduccions hi sovintegen massa. Una causa es les males retribucions que reben els traductors i, com en tot, quan un es nega a fer un treball, darrere seu hi ha una llopada que ho fara a meitat de preu. El llibre Els homes que no estimaven les dones, de Stieg Larsson, comenca amb un "hi" que no fa referencia a cap lloc. D'altres vegades, treballen sota la pressio de la data d'entrega. No se si es el cas de la primera entrega del Harry Potter, pero va ser tant escandalosa la traduccio ?l'artifex es va fer un embolic amb els pronoms febles; no sempre els posava i quan ho feia de vegades no encertava a col·locar el que tocava? que fins hi tot va apareixer un article de Joan Sola, publicat en diverses revistes linguistiques, amb tota una bona llista d'errors. Per sort gaudim de grans traductors com Vicent Alonso o Francesc Mira que dignifiquen la professio i de petits que son anonims. Aquest col·lectiu en general, destaca per tenir competencia linguistica en catala, cosa de la qual els altres en tenen carestia. La majoria de les vegades el traductor es competent en la llengua d'origen, pero li falta coneixements linguistics d'alt nivell de la llengua meta; entendre un text es una cosa i plasmar-ho tal com ho marca la normativa, n'es una altra.

    Textures

    En aquesta seccio hi apareix cada dijous, sota aquest titol, un text amb subtitol a quatre columnes escrit per Ignasi Aragay.

    1. La bogeria

    El Sr. Aragay ens assabenta que l'editorial Cossetaina ?editorial independent amb seu a Valls (Tarragona) que es dedica a l'edicio des de l'any 1996? ha publicat, dins de la col·leccio Biblioteca Narcis Oller (num. 3), la novel·la La bogeria. El proleg l'ha fet Maria Dasca i conta que l'insigne escriptor, al seu temps, a finals del segle xix, ja es queixava de la poca acollida que havia tingut aquesta novel·la, perque nomes va ingressar uns 500 euros ?al canvi actual? per l'original i uns 300 per la traduccio al castella. Una de les causes que ell acusava es que era per "problemes derivats de la manca de mercat en catala". Una posicio que encara actualment es ben vigent. El escriptors en catala alternen la seua faceta d'escriptors amb la de traductors o fent col·laboracions als diaris, en castella la majoria.

    Si consultem la web del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacio de la Generalitat Catalana, podem coneixer els usos linguistics de la poblacio del territori. El catala l'enten un 93,2%, el parla un 77,2% i l'escriu un 58,4%. En canvia el castella, sense marxar mai de Catalunya, l'enten, el parla i l'escriu mes d'un 99% de la societat. D'altra banda tenim al l'Associacio d'Editors en Llengua Catalana i el Gremi d'Editors de Catalunya que van posar en marxa una enquesta l'any 2007 sobre l'Estudi d'Habits de Lectura i Compra de Llibres a Catalunya. La consulta va se telefonicament a Individus mes grans de 10 anys residents a Catalunya. El resultat va ser que un 77,9% dels entrevistats hi llegeixen habitualment en castella, mentre que nomes un 20,4% ho fa en catala. Tanmateix hi ha una altra dada que diu que ocasionalment tres de cada quatre lectors majors de mes de 14 ho fa en catala i que de tota la produccio de llibres en catala, el 63% va ser de llibres infantils l'any 1999 i pel que fa als llibres de text, el 36,5%. Veiem aixi, que segons l'edat, les dades pugen o baixen, pero si tenim en compte que hi ha mes adults que infants, les dades no son molt alentidores o si ho son si aquests petits lectors en el futur han de ser lectors en catala. A banda, si ho veiem en xifres globals, ens troben que des del 2001 fins al 2007 el nombre de llibres publicats a Catalunya en catala ha passat de 8.015 exemplars a 8.544 (530 mes).

    Pel que fa al Pais Valencia, l'Academia Valenciana de la Llengua va fer l'any 2004 un enquesta que despres va publicar al Llibre blanc de l'us del valencia en el qual diu que el 53% de la poblacio de la zona de predomini linguistic valencia els ultims 12 mesos ha llegit algun llibre, entre els quals del 72% dels casos no n'hi ha cap en catala. Aixo vol dir que nomes al voltant d'un 19% de la poblacio entrevistada ha llegit algun llibre en valencia l'any anterior a l'enquesta. Aixi a grans trets es pot dir que mes o menys la meitat de les persones entrevistades van llegir algun llibre i que de cada cinc llegits nomes un era en valencia i aixo nomes en una part del territori del Pais Valencia, perque la resta del territori es majoritariament de llengua castellana i la enquesta no dona dades. A part, si en el territori enquestat estem parlant de llibres llegits i no comprats, el circuit literari no pot comparar-se amb el castella. Sortosament, des de la dictadura enca han aparegut moltes editorials que publiquen en catala i que tenen uns beneficis gens menyspreables, tot i que de vegades es gracies a la produccio de llibres de text, tot s'ha de dir.

    1. Virgili i el paisatge bucolic

           Ara el columnista parla i valora la tasca humana i empresarial de Joaquim Balcells, editor del primer volum llibre de la col·leccio Bernat Metge, creada sota el patronatge de Francesc Cambo. Aqui, doncs, trobem una altra serie de personatges essencials per l'exit editorial.

           L'editorial La Magrana (1976), d'enca del 2000 forma part del grup RBA, pero en el seus inicis, i despres d'una serie de raons en que els altres tres socis van abandonar la tasca editorial, Carles-Jordi Guardiola es va fer amb l'editorial i la seua praxi es va regir sota dos principis: una politica d'autor (Jesus Moncada, I. C. Simo...) i fer l'esforc de produir llibres escolars de primaria i secundaria en catala, la salvacio de moltes editorials.

    L'editorial del Quaderns Crema (1979) va tirar endavant amb les preferencies estetiques i culturals del fundador i propietari Jaume Vallcorba, que es encara el responsable. El seu punt de mira va ser l'edicio dels classics antics i moderns (Dante, ausias M., J. Carner...); no oblidant als nous autors (Q. Monzo, J. Pamies...); publicacio assaig universitari i traduir autors estrangers contemporanis.

    Josep M. Casacuberta va ser qui crea l'Editorial Barcino i aixi l'any 1924 va encetar la col·leccio "Els nostres Classics" (ENC) per a donar a coneixer la nostra literatura medieval. Sempre va tenir al costat gent de valua, filolegs, erudits, etc. per a dur endavant aquesta envergadura editorial. Com que eren temps dificils ?dues dictadures no son facils de pair? l'any 1972 l'empresari Lluis Carulla (avui Fundacio Carulla) el va ajudar economicament per donar-hi una nova empenta. Actualment aquesta col·leccio consta de mes de 160 titols. A Josep M. Casacuberta tambe li hem d'agrair la creacio de les normes ortografiques d'ENC que, a l'haver conjuminat l'essencia de la llengua antiga amb la normativa actual, en aquest moment son les normes mes reeixides per a l'edicio de textos antics.

    I aixi aniriem nombrant directors literaris ?de vegades coincideix que son els mateixos propietaris? que han deixat o encara deixen forta petjada, com Xavier Folch en l'Editorial Empuries; Lluis Pages a Pages Editors, o el desaparegut editor, escriptor i critic literari Isidor Consul, que abans del deces era assessor editorial del Grup 62, al qual hi pertanyent entre altres les editorials de Proa i Portic, i de les quals amb anterioritat hi havia sigut l'editor.

    Entre cometes

    Aquesta seccio esta ubicada en una franja blanca que hi ha dalt a baix del canto dret de la pagina 2. Es tracta de frases dites per escriptors o gent coneguda de l'actualitat, acompanyades de la fotografia de cadascu. Hi ha novel·listes, assagistes, pianistes, etc. i escriptores com Julia Navarro que hi diu "es evident que si una novel·la es pot baixar gratis de la xarxa, la feina esta sent trepitjada". Aquesta senyora toca la fibra sensible d'internet: les descarregues. Les il·legals, es clar, perque de les legals ?el llibre digital, per exemple? tant hi estan d'acord els productors com els consumidors. Com il·legal que es la cosa ?estem cenyint-nos al llibre, nomes? tots estem d'acord en que la propietat intel·lectual s'ha de salvaguardar, pero encara que siga en menor mesura, si internet ens ha donat la possibilitat de baixar una copia i el llibre ens ha interessat, es dificil no caure en la temptacio de imprimir-lo. El llibre Els homes que no estimaven les dones, de Stieg Larson, fa poc temps es podia baixar d'internet en catala. Actualment hi ha en tramit una llei que regulara la feina d'una comissio que posara en marxa el Ministeri de Cultura i que mirara si alguna pagina web infringeix els drets de la propietat intel·lectual, per la qual cosa es tindra en compte si hi ha anim de lucre directe o indirecte o si es preten causar dany patrimonial.

    Amb aquella alegria

    En aquesta pagina hi ha una unica seccio a tres o a quatre columnes escrita per Eva Piquer. A part del titol de la pagina "Amb aquella alegria", hi ha un altre titol, acompanyat d'un subtitol, els quals especifiquen el conjunt de les noticies dels diferents actes culturals al quals ha assistit i aquestes, a la vegada, encapcalades per un titol i un subtitol.

    1. Les fades tambe fan doble jornada?

    Aquest es el titol que resumeix el fondo dels articles que configuren la pagina.

    Criatures d'aquest Planeta

           En sintesi el que fa l'autora en aquesta noticia es parlar del premi Planeta i sobretot s'explana en les quinieles que la gent del ram fa per veure si endevinen qui s'endura el llorer -601.000 euros pel guanyador i 150.250 pel finalista-, la qual cosa ens du als premis, un incentiu mes per engrassar les rodes del circuit literari.

           El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacio de la Generalitat Catalana te documentats aproximadament 150 premis literaris en catala a Catalunya. Actualment aquests premis estan patrocinats per entitats comercials o per entitats culturals publiques amb dotacio o sense, com es el cas de els Premis Critica de Serra d'Or per a traduccio, teatre, assaig, poesia, literatura juvenil i novel·la i el Lletra d'Or que guardona cada any el millor llibre publicat l'any anterior en llengua catalana. Amb dotacio economica hi ha el Ramon Llull, de prosa, etc. A Valencia des de l'any 1972 hi ha els Premis d'Octubre amb tres premis: de narrativa premi Andromina; d'assaig, Joan Fuster i de poesia, Vicent Andres Estelles; premi El Miquelet, de teatre; el premi de narrativa i poesia de la Institucio Alfons el Magnanim; premi literatura erotica de la Vall d'Albaida; premi Carles Sarthou d'assaig, etc. A Andorra es convoca el premi Carlemany de novel·la. A les Illes el premi Llorenc Villalonga, de novel·la; el Joan Alcover de poesia, etc.

    L'editor i la Nobel

           Es tracta d'una conversa que te l'articulista amb Joan Carles Girbes, director de publicacions de l'editorial Bromera. Es veu que s'ha fet amb els drets d'autor de l'obra de la premi Nobel del 2009, Herta Muller, una bona jugada aquesta, per a fer-se distribuïdors unics arreu del territori. Aquesta editorial juntament amb l'Ajuntament d'Alzira, co-organitza els Premis Literaris Ciutat d'Alzira, que actualment estan formats per 7 categories. Bromera a mes, publica periodicament la revista L'Illa per donar a coneixer al public en general les seues novetats editorials.

    He llegit no se on

    Igual que l'apartat 4 es tracta d'una serie de mini noticies del mon cultural catala obsequiades des del punt de vista d'Eva Piquer.

    a) Ai, quan se sapiga tot!

           Aquest es el titol que resumeix l'essencia dels articles que formen la pagina.

    Bosch

    El text parla de l'ultim guanyador premi Sant Jordi de novel·la, Xavier Bosch, que esta dotat amb 60.000 euros. Aquest premi, entre altres, forma part del certamen literari de la Nit de Santa Llucia que actualment organitza Omnium Cultural. Aquesta Nit literaria la va crear Josep M. Cruzet l'any 1951, convertint-se d'aquesta manera en el creador dels primers premis en llengua catalana.

    Maletes

            Una altra entrada: ara ens parla dels lectors digitals. Diu la columnista que amb aquest nou invent la seua esquena ho agraira. L'enginy es un e-reader o lector de llibres electronics que, en termes generals, te unes mides aproximades d'uns 20 cm de llargada, la meitat d'amplada, un gruix que no arriba a 2 cm i un pes aproximat de 200 gr; funciona amb tinta electronica i la bateria pot durar setmanes. En aquest aparell s'hi carregen llibres que en termes especifics es diuen e-books o llibres digitals i s'anomenen aixi perque es poden llegir en pantalla, tant des de la d'un lector, d'un ordinador o d'un telefon mobil. Segons la memoria de cada lector hi pot cabre mes o menys llibres i amb l'idioma que es vulga.

            Amb aquest nou invent la industria, la figura de l'editor, del distribuïdor i del llibreter queden per saber quin rol adoptaran: si per comprar un llibre nomes cal anar a la web per escollir-ne un del cataleg, te'l descarregues i ja esta, s'haura de redefinir la tasca dels que mouen els fils de l'edicio i distribucio? Els experts diuen que per ara no es pot parlar de la desaparicio dels llibres de paper, pero el que queda clar es que amb aquesta innovacio entrem en un mon de nous reptes. Si ho comparem amb el que ha passat aquest Nadal a la llibreria americana, Amazon.com, veiem que de cada 100 llibres venuts de The Lost Symbol en paper, en digital 120. L'editorial catalana Grup Cultura 03 te entre altres segells Ara llibres, la qual a primers de desembre va posar en marxa el primer lector digitat Leqtor en catala ?amb capacitat per a mes de 1.000 llibres en 8 idiomes? juntament amb la llibreria digital Leqtor.com. Durant les 2 primeres setmanes de funcionament es van fer unes 3.000 descarregues i els lectors electronics es van exhaurir. Totes aquestes dades ens demostren que si l'any 2007 la produccio i facturacio de les editorials catalanes a l'estat Espanyol va ser de quasi 27 milions de llibres en paper, per ara no cal posar la por al cos a ningu, pero si en 15 dies es pot parlar de venda de llibres digitals a milers, potser que comencem a llegir entre linies.

    Bonsais

    Eva explica que coneix uns escriptors que se li queixen perque no es parla prou d'ells en els mitjans escrits i tot per culpa dels periodistes culturals, diuen. Ella que ho comenta a un amic i la sentencia d'aquest es que "donen ganes de dedicar-se als bonsais" i d'aqui el titol. Aquest petit text ens porta a una altra part de l'engranatge editorial: els critics. Els periodistes culturals no son uns critics a l'us, pero fan una feina similar. es un altra manera de fer coneixer els productes culturals als mass media. I si fan critica literaria tenen la llibertat de fer-ho amb paraules mes planeres, ironia, humor..., tal i com ho fa sempre.

    a FONS

    Nomes en un Cultura apareix aquest apartat confeccionat per Cecilia Drymuller i es el dedicat a una de les protagonistes de les quatre portades, Herta Muller.

    Mes amunt hem apuntat que el circuit literari es posa en marxa gracies a l'augment paulatinament del public lector en catala, que apareixen els premis, critica i traduccio, i que tot plegat fa que les editorials son cada vegada comercialment mes competitives. Ara, al costat d'aquests factors, hi ha els models novel·listics moderns, els quals el que fa es sintonitzar amb la contemporaneïtat; es una condicio indispensable per la bona salut editorial que l'estetica entre dins de tots els generes literaris. I d'una manera breu es el que veiem amb el reportatge de la premi Nobel. (I a les dues entrevistes respectives de Miquel de Palol i de Orhan Pamuk exposades al punt 7.)

    Al reportatge que se li fa a la Sr. Muller, ella fa patent el seu programa literari: "fragmentacio de les histories, la superposicio de metafores, la cruesa d'algunes imatges o la bellesa poetica d'altres", tot aixo reflectit sobre histories que passen en temps infames ?va coneixer la dictadura de Ceaucescu? de caracter "autoficcional", de no recorrer a l'autobiografia. La injusta vida d'aquesta escriptora ens porta a un altre genocidi cultural. L'any 1936 es van publicar 865 llibres. Entre l'any 1939 i 1943 nomes es publiquen 99 titols en catala. L'any 1946 comenca una nova etapa en l'edicio en catala i tot gracies a la victoria aliada de la Segona Guerra Mundial; es poden publicar obres d'escriptors autoctons, pero la censura va continuar afectant a l'assaig, a la historia i a les traduccions, les quals no hi tindran cabuda de forma regular, dins del mercat catala, fins a la decada dels 60. El 1976 l'edicio en catala va ser de 855 llibre, si fa no fa com l'any 1936. I a l'arribar a la democracia la publicacio sera imparable: 24 anys despres ja es publicaven mes de 8800 llibres en catala.

    ENTREVISTA

    Aquesta seccio apareix en dos del Cultura i com molt be formula la llegenda, es tracta d'una conversa entre un periodista i un autor: David Castillo i Miquel de Palol; una altra vegada aquest mateix periodista juntament amb Ada Castells fent l'interviu a Orhan Pamuk; Eva Piquer amb Cristovão Tezza i Lluis Llort amb Francesc Melcion, en aquest cas un fotograf.

    a) Miquel de Palol

    L'escriptor parla de la seua obra El testament d'Alcestis. es una novel·la que es mou per histories realistes pero amb moments de ficcio, acompanyat de personatges passionals, brivalls i luxuriosos que reflecteixen la decadencia de certa classe social.

    b) Orhan Pamuk

    El premi Nobel del 2006 es entrevistat per l'ultim llibre que ha publicat, El museu de la innocencia, publicada per Bromera i Mondadori. Parla de la literatura com una confluencia entre paraules i imatges, cosa que -afegeix- tambe van fer els realistes francesos com Balzac, Zola, Stendhal... els quals en descriure detalls amb el colors i expressant explicitament els sentiments, feren un conjuminat que tambe treballaven els impressionistes. Altres novel·listes que cita son Virginia Woolf, Faulker i Guide, de qui recorda aquell "Families, us odie!", que el Sr. Pamuk esta tant en contra, ja que en les seus novel·les la familia sempre es el centre de la trama. Per a ell la literatura no serveix "per fer judicis etics, sino per entendre la gent, veure el mon a traves dels seus ulls"; "per entendre el mon" que diria Vicent Alonso.

    c) Cristovão Tezza

            Aquest autor brasiler acaba de publicar un llibre, El fill etern, que es de caracter autobiografic. En el primer apartat hem parlat d'una novel·la, en el segon d'un llibre filosofic i ara d'un de caracter personal, i tot i que aquest dos ultims formen part de l'assaig, no deixen de ser generes diferents, el quals, precisament, son els que fan que hi haja mes models per anar bastin la produccio editorial: hi ha diferents tipus de generes literaris, d'assaig multiples classificacions, etc.

    d) Francesc Melcion

            En aquesta entrevista amb un fotograf ens trobem amb un altre component que forma part del circuit i, a mes, ens adonem que la normalitzacio del catala encara no es tal. Francesc Melcion juntament amb Jaume Sanllorente son els artifex d'aquesta publicacio. Com que aquest ultim ha fundat una ONG per ajudar als nens de l'india, "Sonrisas de Bombay", potser van pensar que en castella arribaria a mes indrets que si ho feren en catala, si volien recollir beneficis. No se si hem d'acatar que en aquest sector el patriotisme linguistic no hi te cabuda.

    REPORTATGE

    Aquesta seccio apareix en dos dels suplements tenint com a protagonistes a Joan Miro i a Isaiah Berlin. El primer reportatge l'ha confeccionat Montse Frisach i el segon Ignasi Aragay

    a) Joan Miro

    El "Reportatge" a Joan Miro va dedicat al primer volum de l'Epistolari Catala, del pintor, que la Fundacio Miro juntament amb la Fundacio Carulla i l'Editorial Barcino han volgut tirar endavant. Les cartes i postals estan datades entre el 1911 i el 1945, i ens serveixen per coneixer mes el Miro intim i algunes claus dels seus dots pictorics.

    b) Isaiah Berlin

    El columnista parla d'un recull dels millors assajos de Isaiah Berlin escollits per Henrdy Hardy; la traduccio es a carrec de Laia Font i Dolors Udina per a la Biblioteca Universal Empuries. El reportatge consisteix a fer una petita introduccio de l'obra assagistica de l'autor amb petits retocs de la seua vida particular i despres hi ha tres articles que son la reproduccio fidedigna del que el Sr. Berlin pensava de Maquiavel, Churchil i Roosevelt, i de Tolstoi, i que a la vegada es una mostra del que hi podem trobar al llibre recull.

    9. Un tros de conversa amb

            Aquest article ocupa tota una pagina i va signat per Ada Castells. Es troba en tres dels suplements: un dedicat a Rudolf Ortega (corrector), l'altre a Carles Miralles (poeta) i finalment el protagonitzat per Mayte Vieta (artista).

    a) Rudolf Ortega

    Rudolf Ortega acaba de publicar Tinc mes dubtes, que de fet es la continuacio d'un altre llibre que va publicar el 2008, Tinc un dubte. Son obres que tracten sobre questions linguistiques de tota mena, ja que ell, com a treballador del ram, te molta experiencia en trobar i buscar solucions adients a cada moment i situacio. Aixi de tots els treballadors que formen part de l'engranatge editorial, dibuixants, administracio, operaris, etc. tambe hi ha els correctors.

    b) Carles Miralles

            L'entrevista te una doble vessant, per una, parla de l'herencia que ens han deixat els grecs i d'aqui el llibre que acaba de publicar en italia sobre Sofocles, La luce del dolore, i per una altra part, parla del seu darrer poemari publicat per Edicions 62, L'ombra dels dies roja. El Sr. Miralles tambe parla de l'estetica literaria. Despres de la Segona Guerra Mundial, amb els desastres que el ser huma havia fet, es recupera el fet tragic, que ve dels grecs, amb poetes com Celan. Igualment el poeta parla del valor de l'autor literari fins al segle XX, ja que ara el que es valora es en quina posicio de les llistes dels mes venuts esta un llibre. Hem passat del valor que tenia el text al medieval, a la importancia que se li donava a un autor durant el pre-renaixement fins a arribar als nostres dies que nomes conta el numero de llibres venuts, independentment que el llibre entre o no dins del canon literari. Un factor, aquest, que no cal demanar perque la roda del circuit literari rutlla, pero que es imprescindible pel prestigi d'una llengua. En aquest ultim cas val la pena valorar el servei que fa a la societat l'edicio institucional amb la publicacio de llibres que mai seran un negoci.

            Per exemple, la Generalitat de Catalunya, amb els diferents departaments de govern, Cultura, Presidencia, Salut, Economia i finances, etc., fins a l'any 2004 havia editat mes de 4.500 titols (en diferents idiomes) i de vegades ha fet coedicions amb la iniciativa privada. La Diputacio de Barcelona compta amb un Institut d'Edicions i l'Ajuntament esta en col·laboracio amb entitats privades. A Valencia hi ha l'Institucio Alfons el Magnanim que tambe publica periodicament i les edicions en catala son en minoria. A la seua web es pot trobar la llista de publicacions. http://www.alfonselmagnanim.com/publicacion/cataleg_06.pdf

            Pel que fa a les corporacions academiques, a Lleida porten el segell de l'Institut d'Estudis Ilerdenc; a Barcelona l'Institut d'Estudis Catalans que combina la publicacio de monografies, publicacions periodiques, reedicions d'obres del fons historic, publicacions universitaris, etc. i al Pais Valencia l'AVL te prop d'una desena de col·leccions: "Documents", "Facsimils", "Onomastica i Toponimia", "Textos valencians", "Vocabularis", etc.

    c) Mayte Vieta

            es, entre altres activitats, dibuixant i en aquest moment de l'entrevista estava exposant a l'Espai 13 de la fundacio Miro. Aquests artistes formen una part mes de l'engranatge editorial, en concret de l'edicio de comics i en general del dibuixos que estan presents sobre tot al llibre infantil i juvenil. Igual que els il·lustradors, sense ells l'edicio estaria coixa. Com en altres moments dire en el treball, seria una desproporcio comencar a donar noms i, en consequencia, vos remetre a la web de l'Associacio d'il·lustradors catalans - http://www.apic.es/ - aixo si, sense deixar de fer una mencio especial a Enric Solbes.

    10. animus molestandi

            Aquesta col·laboracio la fa Patricia Gabancho i sempre els articles acompanyats d'alguna fotografia o fotocomposicio.

    a) A l'altra banda de la muntanya

            El titol fa referencia a la Catalunya Nord i parla d'una petita part de les coses que hi passen en catala: la Bressola, Joan-Daniel Benzsonoff i Joan-Lluis Lluis, els quals ens remeten a una editorial, Trabucaire de Perpinya, que te una bona llista d'escriptors que publiquen en catala.

    I l'escola la Bressola ens remet al llibre escolar que juntament amb els llibres infantils es la part mes alta de produccio de llibres en catala, el 63% del total. D'aquest total de llibres publicats el 1999, el 26,5% va ser en llibres infantils i el 36,5% en llibres de text. L'any 1942 naix l'editorial Teide i l'any 1961 d'una escissio, naix l'Editorial Vicens Vives, orientada a la difusio de materials, manuals, atles, llibres escolars i universitaria, etc. en llengua castellana, i en catala a l'arribar a la transicio, actualitzant a la vegada el cataleg cap a la literatura infanti i juvenil. Actualment l'oferta dels manuals escolars passa tambe, per la digitalitzacio. El Departament d'Educacio de la Generalitat de Catalunya ha anunciat que els llibres digitals seran en catala a dins de l'aula i despres fora del centre podran triar la versio que vulguin. Una de les empreses que esta mes al dia en catala es Digital-text. Aquesta empresa ja treballa en 250 escoles de Barcelona; 25 de Girona i en una vintena d'escoles de Lleida.

    b) Escriptors a la gabia

            Aqui Patricia ens assabenta que periodicament el PEN Club catala i la resta dels PENs del mon (associacio d'escriptors organitzats per cultures), de tant en tant posa en carrers centrics unes gabies fetes amb barres de ferro, que simulen els barrots de la preso, amb una persona a dins i, aixi, representa el munt d'escriptors que hi ha actualment empresonats. Enguany hi ha una novetat i es que, tota aquesta representacio, l'acompanyen de la lectura de textos censurats durant la dictadura. En aquell periode la censura cap al catala va fer que l'edicio de llibres caigues sota minims i que per primera vegada a la historia s'editaren llibres i revistes en catala a l'estranger.

    11. PAPER CUIXe

            M. J. Jordan es l'autora d'aquesta seccio i parla de llibres. Totes les ressenyes que hi ha publicat son de llibres editats en castella.

    a) Quan la mare es diu Audrey Hepburn

            Aqui se'ns parla d'un llibre que s'acaba d'editar, Audrey Hepburn. Un espiritu elegante. Es tracta d'un de cine, publicat per l'editorial Libros Cupula que forma part del grup Planeta. Amb aquesta informacio es confirma el que mes amunt hem dit que de cert tipus d'assaig ?cine, musica, arquitectura? si s'han de traduir es fa directament al castella i mai ens arriben en catala. El grup Planeta te la paella pel manec de les traduccions i si no tria per llengua el catala es que els beneficis economics en castella pesen molt.

    b) Hepatia vestida per viure i per morir

            L'autora torna parlar d'un llibre publicat per la mateixa editorial que abans, Libros Cupula, El viaje al mundo antiguo de Alejandro Amenabar. El grup Planeta te unes 150 editorials entre castella i frances, i unes 10 de segell catala, per tant, te on triar; no fer-ho en catala ha de significar alguna cosa.

    12. 'IN MEMORIAM'

            Aquest article porta la signatura de Josep Daniel Climent i es un record emotiu de la vida professional d'Enric Valor. Detalla els llibres de divulgacio que en vida va publicar, gramatiques, flexio verbal, manuals didactics, apart dels articles publicats en diferents diaris i revistes, dels llibres de rondalles, etc. Tota una varietat de llibres que ajuden a configurar la classificacio general: Llenguatge, Linguistica, Literatura, Filosofia, Psicologia, Ciencies socials, Economia, Dret, Etnologia, Religio, Teologia, Mitologia, Ciencies matematiques, Fisica, Quimica, Ciencies aplicades, Medicina, Tecnologia, Geografia, Biografies, Historia, Art. Belles arts, Musica, Esports, etc.

           L'autor valencia tambe ens porta a l'estil dialectal. El mallorqui de Biel Mesquida, el lleidata de Pep Coll o el rosellones de Bezsonoff son un obstacle per la recepcio de l'obra. De fet, l'editorial Bromera quan publica novel·la traduïda d'escriptors internacionals ho fa en llenguatge estandard, perque la difusio i l'exit de lectors i editorials, esta comprovat, passa pel catala central.

    14. OPINIONS

            Es tracta d'una seccio que ocupa una pagina sencera i hi ha dos articles, encapcalats per un titol, de dos autors diferents, els quals tampoc tenen una seguida setmanal. Els quatre que analitzare son Miquel de Palol i Albert Sánchez Piñol que ocupen les seccions de la part superior, i Sam Abrams i Emili Teixidor que ocupen les seccions de la part inferior.

    a) Miquel de Palol

    Miquel de Palol es arquitecte, poeta, narrador i articulista. Encara que faca articles en aquesta revista cultural, en general sol parlar de politica, pero com que te molt bona formacio academica, omple els seus articles de referents literaris. I aqui es quan ens topem amb la necessitat de les traduccions: si no estem al dia del que es publica a occident, no podem estar al corrent de les xarxes que construeixen els llibres, en altres llibres o en altres suports culturals. No es pot entendre la ironia ni captar l'humor de La vida de Bryan si abans no estem assabentats d'algunes parts de la Biblia.

    I. Crims d'estat

            L'article ens parla de la manera d'actuar no sempre molt honrada dels politiques d'avui dia i per fer-nos una idea del que ell ens vol dir ha recorregut a politics, escriptors i personatges literaris d'altres temps: a Cesar, emperador roma; a Brutus, personatge de l'obra Juli Cesar de Shakespeare ; a Plutarc, Suetoni, Epicur, etc. Tota una recula de noms que si nosaltres no en tinguerem referencies, ens seria impossible treure-n'hi tot el suc possible, a l'article, i entendre'l, es clar. I aquest es un motiu pel qual el nostre circuit literari ha de ser actiu i competitiu; al llarg de la historia la literatura ens ha donat pinzellades d'un mateix fragment, personatge, exemplum, etc. ?ja ho deien els antics "els llibres es fan de llibres"? la qual cosa ha construït un dialeg que nosaltres nomes el sabrem descodificar ?en l'apartat anterior ja hi insistiem? si les traduccions son a l'abast de qualsevol llengua i aixo ve condicionat per la bona salut circuit literari, siga el que siga.

    II. El credit de l'heroi

    Aquesta vegada de Palol ens parla de l'evolucio que ha tingut l'heroi a traves de la literatura, la qual cosa el porta a citar diversos generes com els llibres de cavalleria, la satira, la poesia, la comedia, la tragedia, etc., tots els quals tenen a veure, tambe, amb l'entramat que mou el circuit literari. Altres generes son: de caracter didactic: assaig, epistola, faula; de caracter liric: balada, canco, codolada, ditirambe, egloga, elegia, enigma, epigrama, epitalami, himne, madrigal, oda, panegiric, pastorel·la, plany, satira, virolai; de caracter epic: epopeia, canco de gesta, romanc; de caracter narratiu, conte, fabliaux, lai, llegenda, novel·la, rondalla; de caracter dramatic, comedia, drama, entremes, farsa, mascarada, melodrama, mim, musicals (opera, opereta, revista , sarsuela), sainet, tragedia, vodevil.

            Pel fa als generes que publiquen les editorials, n'hi ha que en publiquen de tota mena, com Edicions Bromera: assaig, poesia, teatre, novel·les, etc. i altres que son mes especifiques i que les he anat citant i citare al llarg d'aquest treball. A la Revista Caracters, molt encertadament, a les pagines finals hi ha una relacio d'editorials de tot el territori catala, una trentena, amb la bibliografia de les ultimes novetats editorials.

    b) Albert Sánchez Piñol

    Antropoleg i escriptor-narrativa i assaig - i col·laborador habitual de l'Avui. Igual que de Palol, Sánchez Piñol fa articles que parlen de la quotidianitat.

    I. Sauckels i Speers

    En el seu article parla d'una historia, que forma part de la literatura etnografica, i la compara amb dos nazis jutjats a Nuremberg, A. Speer i F. Sauckel, el primer no condemnat i el segon si. Va ser una questio de marqueting, es veu.

    Aquesta tactica tambe te molta vida en el mon editorial. A part del disseny, el titol i el preu que tambe es consideren marqueting, tenim els anuncis per la televisio, premsa; o afegeixen al titol el mot fetitxe pels ignorants, best-seller; de vegades hi afegeixen el sintagma "mes d'un milio de llibres venuts". El grup Moojinos Escocidos encara va anar mes lluny, al titular el disc de l'any 2002, Más de 8 millones de discos vendidos. I mes estrategies empresarials com la quantitat de llibres a publicar, coneixer la competencia, estar al cas de la distribucio, aconseguir que les revistes literaries parlen del teu llibre, etc.

    c) D. Sam Abrams

    es poeta, assagista, traductor i critic literari en llengua anglesa i catalana. Va neixer a EUA i viu a Barcelona des del 1970.

    I. El gran Khan...

    Aqui, l'articulista de Beckley fa una lloanca a Samuel Johnson que un compare posterior el va batejar com a "Khan", perque va ser capac d'escriure articles, poemes, novelles, drames, treballs critics sobre Shakespeare, etc. i un diccionari, A dictionary of the English language. La cultura catalana te obres lexicografiques molt solvents i de categoria com el Diccionari etimologic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines i l'Onomasticon Cataloniae, totes dues obres de l'editorial Curial, i tota una llarga llista de diccionaris dels quals el Grup enciclopedia catalana en te la patent: diccionaris del catala al alemanys, angles, danes, fines, hongares, portugues, neerlandes, japones, xines, etc. i viceversa; enciclopedies com l'Enciclopedia catalana, Enciclopedia de medicina, etc.

    II. T. S. Eliot s'imposa

    Com molt be diu el titol ara se'ns parla de T. S. Eliot, del qual recentment se n'han han fet sis antologies poetiques i l'edicio del segon volum de l'epistolari que recull les cartes escrites del 1922 al 1925.

    c) Emili Teixidor

    Escriptor de novel·les per a infants i joves, assaig, etc.

    I. El deute dels poetes

    En aquest article Emili Teixidor parla del premi, en memoria de Marti i Pol, Certamen Terra i Cultura, que cada any convoca Lluis Llach. Enguany hi concorren al premi mes de 450 cancons: poemes musicats. Al Països Catalans hi ha una gran tradicio en musicar poesia. Hi ha una web que en dona testimoni: http://www.uoc.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Poetes

    15. PARLEM-NE

    Aquesta seccio la du el reconegut linguista Joan Sola. Cada setmana fa una serie d'observacions sempre al voltant de la llengua, ades un llibre, ades un mot. Els quatre articles en estudi son el titulats "Dos CD-RoMs", "Fabra, internacional", "Diccionari del catala antic" i "Parelles linguistiques"

    a) Dos CD-RoMs

    Aqui se'ns fa cinc centims de com fan el plural les sigles. I un exemple es de com s'ha d'escriure CD en plural, CDs. I aquesta diatriba ens du al mercandashing que hi ha al voltant de l'edicio. Ara ja hi ha llibres que venen amb un CD inclos, com en el Tirant lo Blanc de Hauf; en llibres que hi ha exercicis per corregir siguen orals o escrits, etc. Un cas apart es el Harry Potter que hi ha tota una activitat empresarial al voltant del llibre que fa feredat: camisetes, boligrafs, disfresses, marcs per posar-hi fotografies, escacs, agulles de pit, figuretes, medalles, conjunt de gorra i bufanda (a ratlles grogues i roges, no us ho perdeu), monedes, clauers, arracades, bracalets i un llarg etcetera.

    b) Fabra, internacional

    Ara Joan Sola fa una ressenya sobre el llibre The Architec o Modern Catalan. Pompeu Fabra (1868-1948). Selected writings. El llibre ha sigut elaborat per una serie de linguistes i la traduccio al castella ha estat a carrec d'Alan Yates. Aquest insigne escriptor ens porta als catalanofils que han donat part dels seu temps i estudis a dignificar la nostra llengua i que son un gra d'arena imprescindible per moure el circuit editorial. Al costat del Sr. Yates hi tenim a el ja anomenat Sam Abrams, Matthew Tree, Najat el Hachmi, Franceso Ardolino, etc.

    c) Diccionari del catala antic

    Lluis Polanco i Manual Perez Saldaña son alguns dels professors citats en aquests article, i deixant de banda que els professors universitaris donen vida al circuit literari per la reproduccio de les seus obres, el que fan amb els seus estudis es dignificar amb major o menor mesura la llengua catalana.

    d) Parelles linguistiques

    L'article parla de les persones que busquen companyia per millorar l'idioma catala. I l'exemple ens el posa en Salvador Pardo, un valencia que ha posat en marxa aquest servei en la seua zona. Per a dur aquesta tasca endavant hi ha la col·laboracio de l'Academia Valenciana de la Llengua, Bancaixa, la Fundacio la Caixa i ajuntaments, una serie d'entitats que gracies en part a la funcio social a la que es deuen, poder dedicar-se a l'edicio.

    Amb el nom de Fundacio Social Bancaixa, aquesta entitat bancaria publica llibres d'assaig que tenen a veure amb l'economia, l'ocupacio o amb la historia del Pais Valencia. En concret, aquestes ultimes edicions estan molt ben aconseguides, tant pel fondo com per la forma, i ho estan perque no s'ha reparar en despeses, la qual cosa significa que cert material bibliografic no estaria a l'abast del gran public si no

    fora perque hi ha edicions sense anim de lucre.

    Els ajuntaments tambe fan bona tasca amb l'edicio, tot i que segons el territori es publica mes en castella que en catala. L'Ajuntament de Valencia publica sota el segell de Publicacions de l'Ajuntament de Valencia i en la seua web es poden consultar les seues edicions. La veritat es que cal fer malabarismes per trobar-hi algun llibre publicat en valencia:

    http://www.valencia.es/ayuntamiento/publicaciones.nsf/fListadosPorTitulo?ReadForm&lang=2&nivel=3%5f3&Vista=vPubTituloC&Categoria=titulo&inicio=1&numEntradas=20

            L'Ajuntament de Gandia ha fundat l'organisme CEIC Alfons el Vell per promoure, potenciar i publicar estudis sobre diversos ambits de la societat. Te cinc col·leccions en marxa i publica en llengua catalana. A la seua web hi ha la llista de tots els llibres publicats el 2008/2009: http://alfonselvell.com/index.php?ceic=7&tipo=catalogo

    16. MOTACIONS

    Marius Serra es l'artifex d'aquesta seccio i igualment ens parla de questions linguistiques sempre derivades d'un fet puntual o no, l'originalitat dels seus articles es que li agrada jugar amb la llengua i nosaltres els lectors motivats, entrem en el joc que en altres paraules vol dir que el llegim a gust. Els articles son: "Paradisos?", "Pupuscaia?".

    a) Paradisos

    Ens parla de les males traduccions, de la qual cosa mes amunt en feiem referencia i que, diu, a damunt han fet fortuna com "paradis fiscal". Cosa pareguda va passar amb "Ciencia ficcio".

    b) Pupuscaia

    En aquests article es fa referencia als noms que tenen les combinacions alcoholiques, un vocabulari de bars i restaurants que junt amb altres vocabularis, d'esports, juridic, informatica, professions, ramaderia, pesca, etc. el Termcat ha fet una feina molt lloable i d'aqui han aparegut en la seua editorial obres de referencia com "Diccionari de geografia fisica", "Terminologia de recursos humans", etc.

    17. ANIVERSARI

    Aquest article, obra de Carme Junyent, porta per titol "Tuson, 70 anys", i per subtitol "El mestre que va obrir les portes a la diversitat". Es fa un record al professor Jesus Tuson que es jubila i entre altres coses se'ns explica que per fer-li un homenatge es va organitzar un cicle de conferencies. Les dues coses, el professorat i el cicle de conferencies son un engranatge mes del mon editorial.

            El professorat ens du a l'edicio universitaria, ja que es un col·lectiu que dona molta vida editorial, encara que estiguem davant la disjuntiva de si son professors que escriuen o escriptors que fan de professors. Actualment quasi totes les universitats tenen el seu servei d'edicio. La UJI, la UV - http://puv.uv.es/ - i la UA tenen un catalegs envejables d'edicio tant en catala com en castella. Per raons obvies no citare cap nom. Hi ha conreadors de tots els generes en especial l'assaig. Esporadicament els trobem en revistes literaries fent critica i ressenyes.

            Les conferencies per la presentacio de llibres es una altra bona alternativa per fer coneixer llibres. es a la tardor quan aquesta activitat te mes tirada. Es fan en tota mena de llocs: publics -biblioteques- i privats -llibreries, obres socials. Hi ha una web que es dedica a penjar presentacions de llibres (Sebastia Serrano) o videos que fan referencia al llibre o a l'autor (Pepe Rubianes): http://www.cultura03.cat/aratv/

    18. Critiques

    La serie d'articles que hi ha dins d'aquest apartat son aixo, una serie de critiques literaries. Xavier Pla, Carles Miro, angel Duarte, Pere Antoni Pous, Joan Triadu, Sam Abrams, Pere Ballart entre altres son els compositors d'aquests articles, els quals porten un titol i un subtitol.

    a) Xavier Pla

    es professor de la universitat de Tarragona, de literatura catalana contemporania i Teoria de la literatura, i ha publicat diversos llibres, Cartes a Pere (1996), etc. i es coordinador de l'edicio de l'obra completa d'Eugeni d'Ors. Al Cultura, ens el trobem en dues ressenyes.

    I. Memories. Un petit mon enfadat

    Fa una ressenya del llibre Seductors, il·lustrats i visionari. Sis personatges en temps adversos de Josep M. Castellet. Parlant pla, es tracta d'un llibre de memories; un altre genere a la llista. En aquest apartat els llibres es valoren de u a cinc. En aquest cas la valoracio del llibre es un tres.

    II. Novel·la. Els mals de la ciutat

    Es tracta d'una critica al llibre Princeps de Josep M. Carandell: escriptor, traductor, cronista, etc., de tal manera que Xavier Pla el cataloga de tastaolletes en el bon sentit de la paraula i aixi es com es pot qualificar l'escriptor en llengua catalana. Un quatre de puntuacio.

    b) Carles Miro

    es llicenciat en Filosofia i professor a la Universitat de Barcelona. A part es lector, traductor i corrector. D'aquest autor hi ha dues ressenyes.

    I. Novel·la. El criteri perdut

    Com molt be diu el titol l'autor fa una critica ferotge. Es tracta del llibre de Dan Brown, El simbol perdut. La valoracio, a falta de participar els menys cero, es un u. es una novel·la traduïda de l'angles per Imma Estany, Francesc Rovira i Albert Torrescana.

    II. Novel·la. No abracare cap arbre

    Aqui la ressenya va dedicada a una opera prima, La memoria de les formigues, de Iolanda Batalle Prats. Aquesta autora es llicenciada en Filologia i treballa com a periodista i editora. El que fa l'autora es la tonica general dels escriptors en llengua catalana, que practiquen la pluriocupacio. La novel·la li puntuen amb un dos.

    c) angel Duarte

    es catedratic d'Historia contemporania de la Universitat de Girona i ha escrit diversos treballs historics: La premsa republicana (1990), Possibilistes i federals. Politica i cultura republicanes a Reus (1874-1899) (1992), Historia del republicanisme a Catalunya (2004), entre altres.

    I. Assaig. Com ajustar un mon desajustat

    Un mon desajustat es una obra escrita per l'assagista frances Amin Maalouf i traduïda per Imma Falco. L'essencia de l'obra ve a dir-nos que hem de tenir afeccio a la lectura, la qual cosa ens deslliurara del que comporta "desajustat": el consumisme, de si tu ets d'aquesta civilitzacio, d'aquella religio o d'aquella tribu, etc. De tants indrets que ens ve l'aficio a la lectura, ara aqui ens ve des d'un assaig i d'una persona que sap que es l'exili. Un tres de nota.

    L'afeccio a la lectura que parla Maalouf ens condueix a les promocions que fan les institucions publiques per fomentar la lectura, tal i com ho fa la Generalitat de Catalunya amb el seu Pla Foment Lectura 2008-2011. Es tracta de promoure una serie d'activitats de lectura des d'ajuntaments, comercos, biblioteques; concursos de lectura oral; millorar les biblioteques; dur endavant el programa "Tasta'm"; subscripcio a revistes per a joves de 18 anys; programes especifics per a professors, mestres i agents culturals, etc.

    A Valencia per part de les organitzacions governamentals no hi ha res, pero a nivell particular tenim la Fundacio Bromera amb campanyes com "Llegir en valencia"

    II. Memories. Som-hi

    es la critica sobre el segon volum de memories d'en Jordi Pujol, Memories II. Temps de construir (1980-1993). Un tres de nota.

    d) Pere Antoni Pous

    es poeta i periodista que ha col·laborat en revistes com Lluc, El Temps i Caracters, aquestes dues ultimes del Pais Valencia.

    I. Novel·la. Murs precaris

    Parla sobre una obra de Nuria Esponella, Rere els murs, que ha sigut premi Nestor Luján de novel·la historica 2009.

    II. Miscel·lania. Un tast de Porcel (mes un regal postum)

    El llibre es titula El cell i la terra segons Baltasar Porcel, en el qual es reuneix una vintena de fragments de textos d'altres novel·les, un inedit i per postres un conte, tot d'aquest mateix autor. La puntuacio un 5, un excel·lent.

    Porcel ens porta a la literatura que ve de les illes i que ha donat i dona una bona dosi de dignitat a la llengua i a l'edicio. Escriptors com Jaume Fuster, Francesc de Borja Moll, Isidor Mari Maranys, Miquell Bauca, Jaume Mesquida, Maria Antonia Oliver, Ponc Pons, Marius Verdaguer, etc. I editorials com Edicions el Salobre, Edicions El Far de les Crestes, Editorial Moll, Editorial Ensiola, Edicions Cort, Baltar SL, Editorial Documenta Balear, etc.

    e) Joan Triadu

    Va estudiar Filologia classica a la Universitat de Barcelona i a mes de professor s'ha dedicat mes a l'estudi de l'activitat literaria que a la produccio propia. L'any 1946 va comencar a la revista Ariel la seva activitat com a critic i la seua formacio ha sigut tal, que es de tots els critics, el mes reconegut. A part ha fet antologies, assaig, unes memories, etc. La seva tasca ha sigut reconeguda per diversos premis, com la Creu de Sant Jordi (1982), el Premi d'Honor Jaume I (1982), I la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2001, etc.

    I. Dietari. Novetat de "l'home de Lleida"

    "L'home de Lleida" fa referencia a Josep Vallverdu que es fill i viu a la terra ferma. Tambe toca totes les tecles literaries: es poeta, traductor, assagista, etc. i sobretot reconegut per la seua tasca en la literatura per a infants i joves. Una activitat li ha comportat tota una recula de premis literaris.

    La critica de l'article fa referencia l'obra Ciutada s/n, un dietari. L'ha publicat l'Institut d'Estudis Catalans. Aquest article i juntament amb dos mes "Murs precaris" i "Bonica com un pastisset" son d'un Cultura del 2010, i la resta de ressenyes son de l'any passat. La diferencia entre unes i altres es que enguany ja no hi ve la nota que li donava el critic. Una supressio que no se d'on be, pero podria ben ser que no agradara sobretot a les editorials. Aixi com hi ha moltes iniciatives per la lectura, que aixo vol dir mes venda de llibres, aquesta de valorar es una mica perillosa per les editorials: deixar en mans d'un critic una obra...; si es bona la critica, no hi ha res a dir pero si es dolenta...

    f) Sam Abrams

    Mes amunt he fet una petita sinopsi de la vida literaria d'aquest autor a la que s'hi ha de sumar el de critic literari.

    I. Poesia. Neixer ensenyada

    Isabel-Clara Simo es l'autora del llibre de poemes El conjur. De nota un 4. Aquesta autora ens porta al circuit literari del Pais Valencia en catala. Des del comencament de la democracia enca hi ha hagut un revifalla d'autors en catala que es injust posar uns quans noms d'exemple. Nomes cal anar a la web "Associacio d'escriptors en llengua catalana" per trobar-hi un bon llistat d'autors valencians. http://www.escriptors.com/?q=autors_cognom&filter0=&op1=starts&filter0=a

    I. Poesia. Bonica com un pastisset

    es un llibre de poemes de Elies Barbera, Alla on les grues nien. El subtitol fa referencia a un poema del llibre i a l'essencia del conjunt del llibre.

    g) Pere Ballart

    es professor del Departament de Filologia Espanyola a la Universitat Autonoma de Barcelona i, com tota la resta anterior d'autors, critic del diari Avui.

    I. Poesia. Buit silenci Blanc

    Buit silenci blanc es un llibre de poemes d'Antoni Clapes. El proleg el fa Sala-Valldaura. Un exemple mes de com es desdobleguen els escriptors en catala; que no hi pot haver un ofici de critic dignificat. El poema porta un tres sobre cinc.

    Efectivament, la pluriocupacio dels que exerceixen la funcio de critics fa que estiga en relacio a la dignificacio del resultat. Marti Filol es del parer que el paper primordial d'un critic es a promoure la lectura. En canvi per a Daniel Bezsoff la feina del critic consisteix en guiar al lector per les novetats editorials, nomes pel motiu que aixi no perd el temps buscant-les. I aixi aniriem citant mes autors, els quals en tenen un concepte diferent d'aixo dit critic. El que si queda clar es que la critica literaria en catala no la fan professionals del ram, sino que son professionals que fan altres treballs intel·lectuals.

            Aquesta hibridacio fa que no se li pugue demanar a un critic que tinga devocio per alguns generes i autors, la qual cosa no seria lloable per arribar a ser un bon critic. Com que tots tenen una feina que els abstreu molt, les influencies no es poden evitar i mentre el paper de critic en exclusiva queda pendent, benvingudes siguen les obsessions dels altres.

    19. LiTERATURA ESTRANGERA

    Aquesta seccio la du David Castillo, poeta, escriptor i periodista. Ha fet entre altres ressenyes sobre Historia primero feliz, luego penossisima y funesta de Pietro Citati; En las ruinas del futuro, de Don DeLillo; Meridia de sang de Cormac McCarty i sobre lenz, de Georg Buchner.

    En aquest treball he anomenat unes quantes vegades les revistes literaries, que arreu dels Països Catalans n'hi ha una bona representacio, i com que la informacio de les novetats editorials -literatura d'aqui, forana, etc.- ens arriben majorment per aquesta mena de revistes, he cregut, doncs que arribat l'hora de fer-ne cinc centims. Com que cada vegada que he donat dates especifiques no les he concretat sobre tot el territori, ara fare una relacio mes detallada i aixi sera un petit homenatge a tot l'indret catala. Hi ha revistes literaries especifiques i altres revistes culturals que sempre en una seccio o altra fan mencio especial a alguna obra publicada.

    Al Pais Valencia, de revistes editades per entitats publiques tenim les de les universitats, com per exemple Caplletra, L'Espill, Caracters; Espai Obert revista editada per l'Institut Comarcal Alfons el Vell a la Safor; L'Aiguadolc, revista de literatura dedicada per l'Institut d´Estudis Comarcals de la Marina Alta, etc. I en premsa escrita, per part d'entitats privades, hi destaca unes quantes publicacions. El setmanari El Temps; la revista Sao; Butlleti ACPV, revista trimestral; All-i-oli que publica mes del 50% en valencia; L'Aljamia, El Tender, Diafora, etc. L'editorial Bromera envia gratuïtament tres vegades a l'any la revista l'Illa i la Conselleria de Cultura i Esport publica per cada estacio de l'any una revista literaria, Lletres valencianes, tambe gratuïta, on les ressenyes en catala son majoria.

            A Catalunya en premsa escrita totalment en catala hi ha l'Avui, El periodico (ed. en catala), El Punt, Regio 7, Diari de Girona, Nou Diari de Reus i Nou Diari de Tarragona. I sobre publicacions periodiques hi ha El Punt, Serra d'Or, Cavall Fort, Catalunya Cristiana, etc. i altres revistes comarcals (Collverd, Barret Picat, El Pregoner, etc) i eclesiastiques i fullets dominicals (aquests ultims tenen la seccio de l'evangeli bilingue). Per a mes informacio sobre revistes remet a l'Associacio de Publicacions Periodiques en Catala d'Abast Nacional (APPEC), que aplega mes de 140 publicacions: http://www.appec.cat/

            A les Illes tambe hi ha bona representacio de revistes publicades integrament en catala: Lluc, El Mirall, La Nau Mediterrania, La Veu d'Eivissa i Formentera, Migjorn, Ponent, Randa, etc. L'Associacio de Premsa Forana de Mallorca, fundada l'any 1978, aglutina 43 publicacions de l'illa i vetlla pels seus interessos i la promocio: http://www.premsaforana.cat/

            A la franja de Ponent la premsa es tota en castella, pero hi ha publicacions culturals que editen periodicament, com Batecs, Desperta Ferro, etc. Qui fa molt bon servei en sentit catala es Internet, ja que s'hi troben diverses webs amb molt bona informacio cultural del territori. Un exemple es l'Associacio Cultural Matarranya amb la seua homonima editorial, que es dedica a publicar llibres de l'ambit cultural catala de la franja, amb les col·leccions La Gavella, Quaderns de la Glera, Col·leccio lo trill, Col·leccio lo Trull, etc. es pot consultar per internet: http://www.matarranya.com/ascuma

            A l'Alguer hi ha la revista L'Alguer, periodic de Cultura i Informacio. es bimensual i escrita en algueres i tambe es pot consultar per Internet: http://www.publivideo.it/alguer/

    A la Catalunya nord hi ha la revista Mil dimonis i una adreca web que remet a biblioteques, revistes... http://wiccac.cat/catnord

    A Andorra i el Carxe per la seua proximitat a territoris mes potents no tenen revistes literaries dignes de mencio.

    20. CoMIC

            Aquesta seccio apareix cada setmana al Cultura, la majoria a carrec de Xavier Roca. Els quatre articles per analitzar duen titol i l'acompanya un subtitol: "Mes alla del 'Reader's Digest'", "Una obra enciclopedica", "El divi Robert Crumb" i "L'esperanca en l'esdevenidor".

    a) angel Burgas & Ignasi Blanc

    I. Llibre Il·lustrat. "L'esperanca en l'esdevenidor

            es un album en castella, No te vayas... de Grabiela Keselman. En l'article, en la primera part es parla de l'essencia del llibre i en la segona se'ns dona tota una serie d'indicacions per a saber com ha sigut el treball de la il·lustradora Grabiela Rubio.

    b) Xavier Roca

    I. Comic. "Mes alla del 'Reader's Digest'"

            El llibre porta per titol 90 clássicos de la literatura para gente con prisas de l'alemany Henrik, editat per Edicions B. Aqui tenim l'exemple de com el comics tambe entren dins de les traduccions que es fan nomes en castella quan provenen d'una altra llengua.

    II. Comic. "Una obra enciclopedica"

            L'editorial Panini Comics ha posat en marxa la historia de la historieta en uns quants volums. En aquest article es fa la presentacio del sise: Del tebeo al manga: una historia de los comics. Vol. 6: del comic underground al alternativo.

    En castella hi ha una tradicio molt forta en comics i que, tot i ser publicats a Barcelona, no hi ha traduccio en catala. El que si hi ha de la llengua autoctona es una variada col·leccio de comics locals, es a dir, albums que no tenen continuïtat com un comic, i que se n'han editat uns quans titols, com per exemple de Tirant lo Blanc (5 num.), Els arxius de TBO (3 num.) o els Asterix, i altres que fan referencia a un heroi, a la historia d'un poble, etc. De revistes hi ha Cavall Fort ?des del 1961, amb periodicitat quinzenal i un tiratge de 30.500 exemplars anuals?, \ etc. A part hi ha els Manga amb un 15 titols al mercat. Al Pais Valencia, hi ha la revista Camacuc que s'edita des del 1983 amb periodicitat bimestral i l'Academia Valenciana de la Llengua ha publicat alguns comics, entre altres un sobre la vida d'Eiximenis.

            La Federacion del Gremio de Editores va elaborar un informe l'any 2007, Habitos de lectura y compra de libros 2007, i respecte als comics i tebeos, en catala i castella, va especificar que els infants que mes llegeixen comics son els que tenen entre 10 i 13 anys (52%); despres els que tenen entre 14 i 24 anys (20,8%) i finalment la poblacio que te entre 25 i 44 anys (15,1%). Pel que fa al pes editorial la industria catalana factura el 90% del total de vendes de l'Estat Espanyol.

    III. Comic. "El divi Robert Crumb"

            L'obra em questio es Genesis de Robert Grumb. es tracta d'aquest capitol de la Biblia pero contat de manera sorneguera. es una traduccio de l'angles.

            La citacio de la Biblia fa recordar que l'edicio de textos religiosos encara es ben viva. Durant els anys 50 l'Abadia de Montserrat repren l'activitat editorial i ho fa amb revistes com Serra d'Or, encara avui en actiu, que aporta textos de tota mena inclosos els d'arrel religiosa i literaris. Als anys 70 la PAM va fer una reestructuracio dirigida per frare Josep Massot i Muntaner, el qual li donava la categoria expansionista que te actualment l'empresa, la qual cosa ha comportat que actualment tinguen en cataleg mes de 1500 titols. A part de treballar en textos religiosos, tambe publica altres temes que corresponen a altres ambits, literatura, historia, excursionisme, llibre infantil, cultura popular, etc. Tota una colla de temes i estudis que, alguns en no ser de l'agrado del gran public, si no fos per la PAM, no podriem gaudir de moltes miscel·lanies, recull de les exposicions en congressos, estudis, premis literaris, etc.

            Una altra editorial a Catalunya digne de mencio pel que fa a l'edicio d'arrel religiosa es l'editorial Claret que te un cataleg que va per dues vessants: les publicacions escolar i pedagogiques, i les religioses.

    21. ELS MeS VENUTS A LES LLIBRERIES

    En aquest apartat hi ha una estadistica que dona compte dels llibres mes venuts diferenciant ficcio de no ficcio. Les dades les treuen de les vendes de 16 llibreries de Catalunya: 13 son de Barcelona i provincia, i les altres tres corresponen una per la resta de provincies, Lleida, Tarragona i Girona. Sempre es consulten les mateixes llibreries. Els quatre Cultura en estudi pertanyent a un mes diferent i quasi sempre corresponent mes o menys entre la segona i tercera setmana. Aixi en el Cultura del mes d'octubre i novembre, en no ficcio, al capdavant hi ha el llibre de Pujol; al desembre es un llibre del Barca i al mes de gener hi torna haver el de Pujol. Aixo significa que l'actualitat mana molt i que el lectorat esta al corrent de les novetats.

    22. CULTURA EN IMATGES

    a) El (sinistre) futur del llibre

            Aquesta seccio va dedicada a la cultura en general i el text que fa Ricard Mas va dedicat a la problematica del llibre; si aixo del llibre digital tindra futur.

            Aqui l'autor dona una serie d'exemples de com en les noves tecnologies el que preval es la massa critica: la concentracio empresarial. Tot es controla des de la massa: el mon dels CDs esta en mans de dos o tres discografiques; l'iPod i l'iTunes Store capitalitzen un altre mercat, etc. I aleshores, en que ens trobarem els que tenim una cultura minoritaria, els que no tenim massa critica? Una de les possibilitat es que com a petits que som estem sotmesos als grans, a les megaestructures, les quals estan sempre en mans de gent amb ideologia conservadora i que solen publicar allo que va d'acord amb el seu estil. D'aixo posa l'exemple del cas Murdok de com amb el seu poder ha tingut molta incidencia en el mon editorial. L'esperanca en el llibre editorial el veu en les traduccions del catala a d'altres idiomes, pero perque es complisca aquest desig, els editors hauran de convertir-se en managers: hauran d'estar connectats a les xarxes del poder editorial d'arreu del mon. Li fa patir que el peix gros es menge al petit.

    COMENTARI PERSONAL

            Per acabar d'arrodonir la forma de com rutlla el circuit literari, caldria fer mencio del paper que hi juguen els pares, els mestres, el sistema educatiu, les biblioteques -encara que es obvi, poden fer mes coses que deixar llibres-, les biblioteques mobils, les llibreries de nou i de vell, els guardons de reconeixement d'entitats governamentals, els enquadernadors, les col·leccions de butxaca, les edicions selectes, els centres culturals i els comercials, els mitjans de comunicacio, les fires, el turisme, el dia del llibre, la cultura popular, les antologies, etc. i no acabariem mai.

    El que hi falta actualment a l'edicio es el sentiment catala. L'editorial Saladrigues SL per celebrar els 100 d'anys de la seua fundacio va publicar el llibre El mausoleu de Bellpuig de Joan Yeguas. Com que l'edicio i el contingut estan molt ben aconseguits, a aquesta editorial d'un poble d'uns cinc mil habitants hi ha arribat encarrecs -a partir d'una presentacio que varen fer a Barcelona- d'entitats d'Espanya, monolinguistes com son. I l'editorial Biblioteca Sabadellenca no hagues aparegut ni tirat endavant si ho hagues sigut pels intel·lectuals que s'hi van implicar, entre ells Joan Costa i Deu que li costa l'exili.

            I el futur esta en les noves tecnologies. La Biblioteca de Catalunya i les biblioteques del Monestir de Montserrat, de l'Episcopal del seminari de Barcelona, la de l'Ateneu Barcelones i la del Centre Excursionista de Catalunya, i gracies a l'ajuda de l'empresa Goolge, podran digitalitzar uns 380.000 llibres dels seus arxius, els que estan lliures de drets d'autor. Jens Redner, director de Google per a la recerca de llibres, diu que la seua experiencia es que la digitalitzacio fa augmentar les vendes de llibres i lectors. es veu que tenen contractes amb una serie de editorials i en digitalitzar un llibre, despres han constatat que la gent vol el llibre fisic; de la mateixa manera que les fotocopiadores no han acabat amb l'edicio de llibres, la red nomes pot millorar qualsevol expectativa. Una cosa que demostra que aixo deu ser veritat es que ja hi ha algunes editorials que per internet, a mes de presentar-te totes les caracteristiques del llibre nou que posen a la venda, et donen la possibilitat de consultar algunes pagines que ells han escanejat previament: http://www.enciclopedia-catalana.net/?url=biblia/biblia

    Nomes amb el temps podrem veure els marges de l'edicio i a on tindran mes vida els caracters, en suport paper o digital, el que si es clar en aquest moment es que hi la sao adient per donar vida a nous reptes.

    BIBLIOGRAFIA:

    • Carbo, F. ; Simbor, V. Literatura catalana del siglo XX (2005). Madrid: Sintesis.
    • Coloma i Ruiz, Rafael (Coord.), Panoramica de l'edicio valenciana (1994). Valencia, Conselleria de Cultura D.L. Quaderns de treball 11.
    • Lepêtre Alemany, Marc. "La Franja d'Arago: la situacio sociolinguistica als territoris de llengua catalana", Revista Llengua i us (1996), num. 5, pp. 55-59.
    • Llanas, Manuel. Sis segles d'edicio a Catalunya. Vic, editorial Eumo SA. Col·leccio Biblioteca de historia de Catalunya, 11.
    • Martin, Josep LL. "La Biblioteca Sabadellenca. Una editorial al servei d'un partit", Els Marges (2006), num. 80, pp. 31-48.
    • Mayans, Pere. Revista Llengua i us, Algueres 1 / Guia didactica, num. 38, pp. 69-70.
    • Puigtobella, Bernat. "No estem sols. La narrativa catalana actual vista per un editor", Els Marges (2006), num. 80, pp. 105-109.
    • Querol, Ernest (coord.) ; Enrico Chessa ... [et al.], Llengua i societat als territoris de parla catalana a l'inici del segle XXI : L'Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, la Franja, Illes Balears i Comunitat Valenciana, Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de la Vicepresidencia, Secretaria de Politica Linguistica, 2007.
    • Sintes Pascual, Elena. "L'us del catala a la premsa diaria a Catalunya". Revista Llengua i us (2007), num. 40, pp. 64-73.
    • Strubell i Trueta, Miquel. Llengua i poblacio a Catalunya, Barcelona : Edicions de la Magrana, 1982
    • http://cultura.gencat.cat/PreLit/index.asp
    • http://www.lletra.com/
    • http://www.dosdoce.com/home_cas.php
    • http://www.fundaciobromera.org)
    • http://www6.gencat.cat/llengcat/socio/estadistica.htm
    • http://www.avl.gva.es/img/EdicionsPublicacions/Publicacions/LLIBREBLANC.pdf
    • http://www.gremieditorscat.es/Biblioteca/Estudis.asp
    • http://www.gremieditorscat.es/AdArch/Bilio/Ftp/Habits_2007_Catalunya_CAT.pdf
    • http://webapp.cult.gva.es/hdfi120/webapps/xalib/listar_entidad.jsp?tipo=P&idioma=V&clausula=
    • http://ca.comics.wikia.com/wiki/P%C3%A0gina_principal
    • http://www.comic.cat/
    • http://www20.gencat.cat/docs/Sala%20de%20Premsa/Documents/Arxius/cultura_premsa.notaPremsa.64.NP%20museu%20comic1263993409834.pdf